Gran matí d’esport a “les 7 ermites” de Bescanó!
M’aixeco a les set del matí per a carregar la bici i anar
cap a fer la Marxa
de les 7 ermites de Bescanó. Se que el meu nivell físic no és l’òptim ja que
des que va néixer la Núria,
no puc agafar la bici tan com jo voldria. A més a les nits no descanso el
suficient, suposo que és el que te ser pare... Tot i així, de ganes de fer
esport no me’n falten, i que millor això que quedar-se a casa. Per tan cap a
Bescanó s’ha dit, tot i que faré la marxa curta. Una marxa que tot i escollir
fer la curta, era de 23km, poca broma! Faig l’inscripció i mentre escalfo una
miqueta anuncien que la sortida es retardarà una mitja horeta. Decideixo anar a
comprar-me alguna cosa, ja que he sortit de casa sense menjar res. Vaig al forn
de pa de “Can Ferran” a emplenar l’estomac, segur que el cos ho agrairà.
La sortida es farà per separat, és a dir la curta per un
costat, i la llarga per l’altre. Ho agraeixo perquè només de sortir mai saps en
quina posició estàs situat, ja que sempre hi ha gent molt en forma i veus que
molts t’avancen al primer mig kilòmetre, cosa que ja d’entrada et descol·loca
una mica. Els de la curta sortim deu minuts abans que els de la llarga, al
voltant de les 8:50. Aquesta marxa es preveu participativa, ja que serem 73 els
que farem la curta i 225 bikers els de la llarga (en total prop de 300). Em situo a la “graella” de sortida, bastant
endavant, i es dona la sortida oficial....
Com de costum sortim des de l’ajuntament i creuem el poble
en direcció a la carretera d’Estanyol. La moto obre el pas, però el trànsit
resta obert, pel que cal anar en compte als encreuaments. Em situo a la vuitena
posició, de moment tinc controlada a la gent que tinc al davant. S’acaba l’asfalt
i girem a la dreta per una pista de terra, una pujada dura que comença a
l’altura del Mas Casilda. Al trepitjar pista forestal i degut a la forta
pendent, vaig veien com uns quants bikers m’avancen, ara quatre, ara cinc, ara
dos... Jo segueixo al meu ritme, la pujada és dura i llarga i s’enfila fins a
la cota 280, que coincideix amb la muntanya de Can Montagut. A partir d’aquí es
van succeint un seguit de puja i baixa. Arribem a l’urbanització de Mas Llunés,
anem pel km.9, en aquest punt ens han habilitat un pas per a creuar la GI-540.
Seguim per pistes, corriols molt guapos i de bon fer,
m’ho estic passant bé! també alguns trams (pocs) d’asfalt, el recorregut
m’agrada...
Passem pel costat de l’església d’Estanyol i reprenem pista,
fem un parell o tres de “zigues-zagues” pròxims al Mas Grau i poc abans
d’arribar al puig conegut com a Torre del Telègraf, escolto a la moto. El
primer de la llarga (en Joan Llordella) m’adelanta a falta de 3km per arribar
al final. Va en solitari i calculo que a un minut dels seus perseguidors. Em
passen un grup de tres de la marxa llarga, tres més (dos dels quals de bicis
Esteve) que m’avancen com coets, fa goig veure’ls passar, el seu ritme és
altíssim. Jo continuo pedalant, se que falta poquet, i finalment arribem a l’últim
descens. Una trialera, segurament la més tècnica i complicada de tot el
recorregut. En aquesta baixada avanço a 5 bikers, entre ells a una noia, la Sandra Fabrega, que l’he tingut
al davant gran part de recorregut. No podia seguir-la, tirava i tirava... a
part jo m’he parat als dos avituallaments i ella no, cosa que feia que
s’escapés. Cal dir que ha fet una gran carrera!
Arribem a la zona esportiva i creuo l’arc d’arribada, molt
content de l’esforç fet i de les sensacions. El cos a aguantat bé, i la calor
s’ha comportat. Les zones de corriols, a l’ombra hi han ajudat molt... al final
33a posició... (l’any passat vaig quedar 37, tot i que vaig rebentar roda).
Gràcies companys per aquest recorregut tan guapo!! L’any que ve més i millor...
Salut i cames!!!
La Classificació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada