divendres, 23 d’agost del 2013

Vallter 2000 - Bastiments (pel Pic de la Dona)



22 d’Agost de 2013: Pujada al Bastiments de 2.881 metres


Des de fa temps, tenia en ment fer una sortida pel Pirineu, doncs finalment ha arribat aquest dia. Vam decidir anar a pujar el cim del Bastiments de 2.881 metres, però no fer-ho pel camí curt, sinó fer una mica més de volta i així allargar la sortida, completar el matí sencer fent una ruta i alhora conèixer paratges de gran bellesa i amb una amplitud panoràmica com n’hi ha poques.


Sortim de la localitat de la Cellera de Ter a les 7 del matí, i enfilem carretera cap a Olot, els túnels de Collabós, Camprodon, Setcases i finalment arribem a l’aparcament de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Son aproximadament les 8:30 del matí i hem fet un total de 89,1km. A l’aparcament ja hi ha alguns cotxes, i al tractar-se d’un mes d’agost, ja preveiem trobar-hi força gent. La temperatura és agradable, fa fresca, però s’aguanta perfectament. Preparem la motxilla, els bastons de caminar i cap amunt... Sortim a les 8:45.

Voregem les instal·lacions de les pistes pel costat dret i agafem un caminet en direcció al primer objectiu: la Portella de Mantet. El sol encara està amagat darrera  les muntanyes del costat est, pel que farem el primer tram del recorregut a l’ombra. Arribem a un primer encreuament, una bifurcació que ens acabarà duent al mateix lloc; el caminet de l’esquerra és més curt i alhora més dret; el de la dreta és una mica més suau, amb menys pendent però una mica més llarg. Agafem el camí llarg per a no forçar la màquina, tenim tot el matí i no hi ha cap pressa. Sabem que ens espera una ruta no massa dura, però llarga i exigent: S’ha d’estar acostumat a caminar i fer pujades...


Arribem a la Portella de Mantet, un petit Coll fronterer entre Catalunya i França. Des d’aquest indret si es desitja es podria anar al petit poblet de “Mentet” recorrent uns 6,6 km. Nosaltres seguim i anem a fer el primer cim del dia: El Pic de la Dona de 2.704 metres, hem de tenir en compte que hem partit de la cota 2.170 (aparcament) per tant, comença la primera pujada amb una mica més de pendent. L’anem pujant sense cap dificultat fins a coronar-lo. Aquí hi trobem el primer grup nombrós de gent que ha parat per a esmorzar-hi. Les vistes de tot el massís del Canigó des d’aquest punt son genials, el sol ja comença a fer acta de presència i si fem un gir complert podrem veure que no queda gens de neu enlloc.


Des d’aquest cim , el camí comença a baixar en el primer tram i a planejar desprès. Estem recorrent el Coll de la Geganta, un coll ample i amb caiguda a dreta i esquerra. El costat dret molt abrupte i empinat, mentre que el costat esquerra molt més suar i amb un pendent molt més constant. Al cap d’una estona de caminar hem d’estar alerta, si seguim recta aniríem directes a coronar el Bastiments. Nosaltres decidim fer una mica més de volta, passarem pròxims al pic de Bacivers, sabem que el camí escollit és poc transitat, pel que segurament podrem trobar-hi isards, a part anirem fins a l’Estany de Bacivers on ens pararem a esmorzar-hi. Així és, trobem un primer grup de 6 isards que ens donen la benvinguda. Son poc espantadissos, i denoten que estan acostumats a la presència humana. Aquesta zona del Pirineu és de les més concorregudes per als muntanyencs. 


Parem a l’Estany a esmorzar, i ens refresquem a l’aigua transparent d’aquesta petita llacuna natural. Reprenem força i seguim pel costat d’una petita construcció de pedra a mode de refugi rupestre. Comença una pujada més dura i amb bastant de pedra. El caminar es torna més lent, i el camí menys fresat, pel que no queda massa clar en alguns llocs per on passar, però està clar que sempre amunt. Finalment ens hem desviat una mica massa a l’esquerra i sortim enmig del Pic de Bacivers i un segon pic amb menys altura. Tenim el cim de Bacivers pròxim, el veiem a tocar, però és una formació amb molta pedra solta, que al final només fotografiem. 


Ara si que comença l’atac al Bastiments, el cim més oriental dels Pirineus. Aquesta serà la pujada més dura de tot el recorregut. Els pals serveixen de poc, i en algun lloc és quasi necessari utilitzar les mans per grimpar. Hi ha molta pedra solta, l’anem pujant com si es tractes d’unes escales, però amb tot de graons irregulars. És molt important mirar on es trepitja, ja que seria fàcil regirar-se un peu. Arribem a la cresta per la vessant nord on hi trobem un piolet i una bústia d’alumini. Des d’aquest punt tenim una amplíssima perspectiva de la part nord-catalana. El punt més alt del Bastiment està al mig d’aquest allargat altiplà. Caminant dos minuts arribem al nostre objectiu: Bastiments 2.881 metres!!


Podem dir que és el punt més alt, però també menys interessant. Hi trobem una fita trencada, un punt geodèsic arrancat i un poste amb l’ inscripció:  ELS BASTIONS “La travessa de la Vall de Ribes” Nº 10. Una ruta promoguda pels sis ajuntaments més pròxims a la zona en qüestió. La part més fotografiada, és a dir, la creu de Bastiments la tenim uns metres més enllà. Ens hi arribem per a fer-hi la fotografia de rigor. Aquí és on es concentra més gent. Una bella creu metàl·lica corna aquest punt des del 1994, any en què el Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEEG) amb motiu del seu 75é aniversari decidí posar-li. Com tots els cims orfes d’identitat, decideixo treure l’estelada, lligar-la fermament a la creu i deixar que onegi als quatre vents per a fotografiar-me amb la creu, l’estelada i la cara de satisfacció per haver coronat el cim més alt assolit  per un servidor (el Puigmal queda pendent).



Només queda el camí de tornada, baixem pel costat sud per un caminet en “ziga zaga” fins a arribar al Coll de la Marrana (qui sap perquè es diu així?). Aquest és un punt molt estratègic i simbòlic. En un costat d’aquesta esquena d’ase és on comença la Vall del Freser i inici de la travessa fins a Núria en unes quasi tres hores. El Freser neix al costat dret d’on som nosaltres mentre que el riu Ter uns metres més avall a la nostra esquerra. A part al davant tenim majestuós el cim del Gra de Fajol.


Comencem la baixada final que ens conduirà a les pistes d’esquí. Abans però i aprofitant que tenim dos punt de gran interès pròxims decidim fer una mica de turisme. Primer anem a buscar el naixement del Ter. Resseguim el corrent d’aigua fins un punt on s’acaba perdent sota les pedres. En aquest indret és converteix en torrent subterrani, ja que l’escoltem sota els nostres peus però no el podem veure. Més avall s’acaba ajuntant amb tota una colla de torrents, rierols i escorrenties de diferents valls per a convertir-se en un vistós i generós caudal. 



Fem un glop d’aigua d’aquesta “font” natural i caminem uns metres avall per a visitar l’antic refugi dUlldeter. Només resten un munt de pedres consolidades i moltes més de disperses del que havia sigut un Xalet-Refugi com n’hi havia pocs. Una construcció que es va inaugurar l’any 1909 obra de l’arquitecte Jeroni Martorell, i que podríem catalogar com a modernista i de línies “Gaudinianes”. Una llàstima que actualment no es mantingui en peu. 


Ara si que ja només queda travessar i caminar per les pistes sense neu per arribar al cotxe i tancar aquesta bonica matinal per les muntanyes del Pirineu. Hem fet unes 6 hores de ruta pel que ens ha entrat la gana. Son les dues i mitja. Baixem els dotze kilòmetres que ens separen del nucli de Setcases i ens entaulem en un dels nombrosos restaurant.

Salut i Cames!!!

Per a Veure les Fotos de la Sortida clika aquí: Fotos Pere Magrià © 

Per a Veure la Ruta pots clikar aquí: Pujada al Bastiments de 2.881m (pel Pic de la Dona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada